Innovem a l'aula
En el següent text us vull explicar una experiència viscuda, i alhora, un “experiment” realitzat en una de les meves classes de psicomotricitat. Aquesta experiència va ser viscuda amb els meus alumnes de 4t de primària. En aquesta classe vaig voler que els meus alumnes experimentessin i entenguessin els canvis significatius en l’ontogènesi a través dels diferents estadis (impulsiu, emocional, sensoriomotor, projectiu i personalisme i valor funcional). Considero que és important que ells també entenguin que al llarg de la vida el nostre cos i per tant nosaltres, va patint uns canvis que ens permeten ser la persona que ara mateix som.
L’activitat doncs la vaig dividir en cada estadi i en cadascun d’aquest realitzàvem una activitat que ens permetés experimentar i entendre, dintre del que cap, el que passa i fem en aquell estadi. No vaig realitzar cap explicació, sinó que realitzàvem l’activitat i al acabar-la preguntava als alumnes què creien que passava en aquell estadi.
Vam començar doncs per l’estadi impulsiu on van seure en rotllana, van tancar els ulls i, amb una música de fons, vaig anar passant entre ells provocant-los algun estímul (pessigolles amb un pinzell, tocant-los quan no s’ho esperaven, etc). Quan rebien aquest estímuls reaccionaven de forma impulsiva. Els alumnes van entendre clarament que passava en aquest estadi i van reflexionar conjuntament. Algun alumne va pensar en el seu germà petit, i ens va explicar que quan li tocava el sol de cara tancava els ulls immediatament, va pensar doncs que probablement ho feia de forma impulsiva, ja que ella a vegades també ho feia.
Seguidament vam passar a l’estadi emocional on vam visualitzar un vídeo on podíem experimentar diverses emocions. Cada alumne va voler dir quina emoció havia sentit i vam poder apreciar que cada vídeo havia pogut experimentar una emoció diferent depenent dels seus gustos i de l’estat anímic d’aquell moment. En l’estadi sensoriomotor vam treballar l’equilibri utilitzant la dansa, en concret el ballet. En la meva classe hi ha varies nenes que practiquen la dansa, però dues d’elles ballen ballet. Vaig demanar doncs a aquestes alumnes que ensenyessin als altres alumnes els plies. Aquestes van estar molt contentes de poder realitzar i ensenyar als seus companys de classe una cosa que per elles és tant important, la dansa. Amb aquesta activitat els alumnes van poder apreciar que uns tenien més equilibri que els altres.
L’estadi projectiu el vam treballar amb cançons. Els alumnes havien d’interpretar el que deia la cançó amb el cos. Va ser un moment molt divertit ja que havien d’escoltar la lletra de la música i alhora interpretar-la. Finalment vam acabar amb l’estadi del personalisme. Vam realitzar una petita coreografia. Vaig reunir a totes les nenes que feien dansa de la classe i els hi vaig dir que si podien crear una coreografia en 10 minuts per realitzar-la amb els altres companys de classe. Elles van dir que sí molt entusiasmades. Mentrestant, jo vaig incitar a la reflexió del que havíem estat experimentant fins al moment a la resta d’alumnes. Aquest tenien moltes ganes de dir la seva ja que mai havíem treballat d’aquesta manera la psicomotricitat i això els feia reflexionar sobretot en els seus germans petits i alguns relacionaven aquest estadis amb accions que realitzaven els seus germans o fins i tot ells mateixos.
Finalment vam realitzar la coreografia i vam dur a terme una reflexió final.
Pel que vaig poder experimentar als alumnes els va agradar molt aquesta activitat i els va ajudar a entendre els estadis que experimentem. De ben segur que els recordaran gràcies a que probablement, els relacionin amb les activitats dutes a terme.
Convido a tots els mestres a innovar a les aules i a dur a terme activitats noves dinàmiques i que a l’hora incitin a la reflexió.
