ENSENYAR A SER PERSONES
L’educació no ha de quedar-se enrere a d’evolucionar de la mateixa manera que evoluciona la societat. Malauradament, l’evolució de la societat és ràpida, i la de l’educació no. Cada cop les escoles incorporen més nous mètodes d’aprenentatge, però el canvi educatiu és lent, perquè des de la societat, les noves propostes d’aprenentatge no es veuen del tot viables. Quan parles d’educació activa, de projectes, de racons, la gent pensa “però vols dir que s’aprèn així?”.
L’educació tradicional no funciona, l’aprenentatge memorístic no és motivador pels estudiants de cap edat... S’ha de buscar una educació més dinàmica, en l’alumnat gaudeixi aprenent, on l’escola no es vegi com “un lloc on hi he d’anar per obligació”, sinó com “un lloc on hi vaig perquè m’agrada i perquè aprenc coses noves”. Són molts els canvis que s’han de dur a terme, passant per la metodologia, l’avaluació, la distribució de les aules... EN la gran majoria de les escoles encara es segueix ensenyant com es feia fa 30 anys. Trobem la mateixa distribució de les aules, el professor és el major protagonista, els llibres de text hi són present...
Vivint en la societat que vivim, els alumnes tenen els coneixements a l’abast en tant sols un clic... Cal formar persones, ciutadans. Amb això no volem dir que els conceptes no siguin importants, i que no s’hagin d’ensenyar, sinó que no ha de ser l’essencial en l’ensenyament, sinó que hi ha moltes altres coses que no les podran aprendre fora de l’escola o de la família, i que els seran, fins i tot, més necessàries que els coneixements que actualment tenen tanta importància.
Malauradament, encara es creu que l’alumne que treu millor resultats acadèmics és el que triomfarà a la vida i aquell que treu uns resultats acadèmics més baixos no arribarà gaire lluny. Per experiència pròpia sé que les persones lluitadores són les que arriben més lluny, les que malgrat les adversitat que li planteja la vida, no es rendeixen per aconseguir allò que desitgen. Però, s’ensenya a l’escola a no rendir-se?
Aquest és un dels motius pels quals l’educació emocional és tant i tant important en l’escola, especialment en l’educació infantil. Si des de ben petits ensenyem als nostres alumnes a expressar les seves emocions en comptes d’amagar-les, a saber perquè es senten com es senten, a aprendre a no rendir-se, etc. podrem veure com en un futur, aquest alumnes tindran més possibilitats de triomfar en la vida respecte aquells que tenen un alfabetisme emocional.
Cal deixar enrere frases com: “els homes no ploren”, “no mostris el que sents”, “no deixis veure que ets dèbil”, “no ploris en públic”... Cal mostrar les emocions, el problema no es caure, sinó no saber-se aixecar i l’educació emocional la que ensenya és a saber-se aixecar i a no rendir-se mai.
Docents, professionals de l’educació, pares, mares, avis, avies, tiets, tietes, germans, germanes deixeu expressar les emocions, no només als infants, sinó als adolescents, a les persones adultes. Deixeu que expressin el que senten, pregunteu-lis perquè es senten així, si els podeu ajudar i ajudeu-los. Així és com es formen les grans persones.
Jo com a docent, he ensenyat als meus alumnes a expressar les emocions, a saber-se relaxar per no actuar impulsivament quan estan enfadats, a ajudar als altres i sobretot a ser persones. A les escoles formem persones, no cervells memorístics, perquè el cap i el cor van lligats.
Relacionat amb el tema tractat en aquesta reflexió, us recomano visitar l'apartat de vídeos i visualitzar: Documental- Educació Emocional per entendre millor l'Educació Emocional, com treballar-la, etc. i Canvia el punt de vista per veure com l'Educació Emocional també pot treballar els valors i el respecte.
