Ensenyar a pensar

Cada cop és més evident que els nens no gaudeixen a l’escola, hi ha una desmotivació escolar, són alumnes passius i per tant la seva ment és també passiva.

En l’Educació Infantil la ment dels nostres alumnes ha iniciat un procés d’aprenentatge  de manera progressiva, però quan arriba a l’Educació Primària l’habilitat natural del nen per pensar comença a adormir-se degut a que es veu limitada per tot allò que l’envolta, que li diu el que ha de pensar, com ho ha de fer, etc.

No cal ensenyar als nens a pensar, perquè de manera natural, innata ja ho fan, cal ensenyar-los a pensar de manera crítica a que desenvolupin un pensament crític. Cal fer a més a més, que la motivació per pensar no desaparegui, ans el contrari, que incrementi.

A l’escola és on el nen desenvolupa el seu pensament poc a poc fins arribar al pensament abstracte però malauradament, el model educatiu vigent no incita a pensar, sinó a memoritzar per aconseguir el millor resultat acadèmic. Per incentivar aquest pensament la millor manera per treballar és l’aprenentatge per competències, que consisteix en avaluar les competències i no els coneixements ja que es considera que si el nen és capaç de desenvolupar la competència vol dir que té els coneixements adquirits.

Amb aquesta metodologia dónes peu a que  el infant pugi pensar per si sol i de manera crítica. Per tant, cal un canvi en l’educació que permeti formar uns alumnes autònoms, bones persones, i no tant alumnes acadèmicament bons. Cal ensenyar-los a pensar perquè en un futur puguin defensar-se en l’àmbit acadèmic, laboral, social, etc.